Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Pere J. Pastor

Actor, escriptoR, TEATRE, POESIA

  • 0
    Mecenes

Poesia: Besades aerostàtiques

Vet-aquí que els dies sens tu són com dies sens aire, lents; com nits fredes i estàtiques que m’amanyaguen dolça, però fredament. La teva veu regalima, encara a dia d’avui, pels meus oïdes, doncs ja fa jorns que són orfes dels silencies amb que m’aconseguires. El sabor de la teva primera besada rau dins meu, fruit d’una imaginació que engalana els meus pensaments amb records de joia i plena satisfacció. Com nits fredes i estàtiques que m’amanyaguen dolça, però fredament. Regales besades aerostàtiques d’un amor furtiu que s’escapa, amb el vent. La teva mirada, avui, és dòcil i parla d’un petó monocromàtic, regalat en aquest gran univers que n’és l’amor, un do majestàtic. Potser ja ni et queda aire, ni forces per parlar en veu alta amb mi; potser no tens espai al teu cor per fer-m’hi un racó petit. Em furts mon cor per unes hores sense importar-te si seran dies o setmanes; mes ara sóc jo l’ésser purament fràgil d’aquest univers fosc buit de clarianes. Com nits fredes i estàtiques que m’amanyaguen dolça, però fredament. Regales besades aerostàtiques d’un amor furtiu que s’escapa, amb el vent.

Pere J. Pastor
19 Gener 2021